Colosses

Colosses

Tipus	Ciutat antiga
Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Denizli (Turquia)
Localització	Regió de Frígia
37° 50′ 09″ N, 29° 06′ 27″ E / 37.8358°N,29.1075°E / 37.8358; 29.1075

Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre. Estrabó la situa prop de Laodicea. Heròdot^[1] diu que era una gran ciutat. Se situava a menys de vint quilòmetres de Laodicea i vora el camí principal que anava d'Efes fins a l'Eufrates. A les ruïnes de la ciutat, prop de la moderna Honaz, a Turquia, no s'hi han dut mai a terme excavacions arqueològiques.

L'any 481 aC Xerxes va arribar a la ciutat quan marxava cap a Sardes. El 396 aC, durant les Guerres Mèdiques, el sàtrapa Tissafernes va ser convocat a Colosses, on un agent de Cir el Jove el va assassinar. Plini el Vell explica que tant la llana de Laodicea com la de Colosses era molt apreciada, i que a Colosses es distingien per l'habilitat en tenyir-la. Va donar el seu nom (colossinus) al color del ciclamen. Durant el període hel·lenístic, la ciutat va tenir una certa importància com a centre mercantil, si bé al segle i aC Estrabó en parla com d'«una petita ciutat» i abans del segle i ja havia disminuït molt en dimensions i rellevància.

No hi ha proves que Pau de Tars hagués visitat la ciutat abans d'escriure l'Epístola als Colossencs, ja que diu a Filemó que espera visitar-la un cop alliberat de la presó (Filemó, 1:22). Sembla que Epafres va ser el fundador de l'Església de Colosses (Colossencs, 1:7 i 4:12).

Colosses va ser una seu episcopal, sufragània de Laodicea dins la Frígia pacaciana. A més d'Epafres, ens han arribat també els noms dels bisbes Epifani el 451 i Cosme el 692.^[2]